LA MALALTIA DEL DUBTE
Com afecta els joves el Trastorn Obsessiu Compulsiu?
"Tenim un dubte permanent en les coses que més ens importen. El nostre cervell mai està al 100% on hauria d'estar, sempre hi ha una por"
Lara García (21 anys)
Lara García (21 anys)
Blanca Vila (21 anys)
Blanca Vila (21 anys)
Oriol Monguilod (22 anys)
Oriol Monguilod (22 anys)
La Lara, la Blanca i l'Oriol pateixen Trastorn Obsessiu Compulsiu, una patologia mental que afecta fins a un 1% dels joves i un total del 3% de la població mundial. Es tracta del quart trastorn psiquiàtric més comú del món i l’OMS el descriu com “una de les deu entitats clíniques que més afecten el funcionament global de la persona”
La Lara García té 21 anys. Estudia quart de Comunicació Audiovisual a la UVigo. Va marxar de casa els pares per anar a viure a Pontevedra; així va iniciar la seva vida universitària. El ball modern i contemporani és la seva passió, un mitjà d’expressió que l’ha omplert d’alegria des de la infància.
La Lara no recorda una vida sense obsessions ni rituals, sense compulsions imprevisibles i canviants. Guarda un record especialment dolent dels dos primers cursos de la carrera. Els pensaments obsessius segueixen amb ella, sobretot a la nit, però l'afectació de la malaltia ha millorat respecte al passat.
"Quan tinc ansietat em converteixo en una màquina de fer coses que no vull fer. Comparat a com estava fa dos anys, però, ara em sento en un núvol de color, emoció i alegria"
La Blanca Vila també té 21 anys. Va néixer a Vilassar de Dalt i viu a Barcelona des del setembre de 2020. El seu pis queda a deu minuts de la facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, on cursa el quart any d’Estudis Anglesos. Va començar a tocar el piano al conservatori amb quatre anys, i al cap d’un temps també va aprendre a tocar la guitarra. Actualment estudia cant i un dels seus somnis és publicar un disc de música.
La Blanca va començar a patir els efectes del TOC a principis de 2013, tot i que no va ser diagnosticada fins tres anys després.
Les seves obsessions i compulsions se centren en l'àmbit de la contaminació i la neteja. A tercer de carrera, va marxar d'Erasmus a Irlanda del Nord, i l'experiència va suposar un punt d'inflexió en la seva relació amb la malaltia. Aquell mateix any va decidir medicar-se tant pel TOC com per la depressió.
"Ara estic aprenent a viure sola després d'un fracàs, però per mi és molt difícil no perdre l'esperança. Em dic «va, tu pots, tu pots», però hi ha dies en què aixecar-se és tan complicat..."
Paradoxal com pot semblar, la pandèmia li ha fet més fàcil sortir al carrer: "En certa manera, el món s'ha adaptat a mi en moltes coses", afirma.
L’Oriol Monguilod té 22 anys i es va graduar l’any passat en Mitjans Audiovisuals al TecnoCampus de Mataró. Treballa de tècnic en una empresa d’il·luminació d’espots publicitaris des de principis de 2021 i a vegades fotografia les botigues de Premià de Mar per promocionar el comerç local.
Es considera un apassionat de la fotografia i les arts visuals i, sempre que pot, s’escapa a la muntanya, siguin els Pirineus o les serres més properes al seu Maresme natal.
L’Oriol conviu amb el TOC des dels deu anys. Compta elements a partir de la repetició de patrons numèrics en sèries. Aquestes poden ser de 4, 8 o fins i tot 16. Va començar a medicar-se poc després de ser rebre el diagnòstic, ja que les seves compulsions interferien notablement en la seva rutina. Després d’uns anys d’estabilitat, ha hagut de tornar a la medicació fa pocs mesos.
"Avui dia no estem molt «finos», però hem estat millor. Suposo que vaig recaure per l’estrès de la feina, i van tornar uns quants símptomes com comptar els passos, les empassades o els parpellejos"
QUÈ ÉS EL TOC?
El Trastorn Obsessiu Compulsiu —segons la International OCD Foundation— és "una condició de la salut mental amb tres característiques principals: les persones que ho pateixen experimenten pensaments involuntaris, irracionals i repetitius"
Aquests pensaments són les obsessions, que generen un estat d'ansietat irrefrenable en la persona, obligant-la a realitzar accions compulsives per frenar-les.
Francisco Lopera, afectat i membre de la fundació per la superació de les malalties mentals ASSADEGA'M, ho descriu de la manera següent:
"El nostre cervell va a mil, hem de fer sempre dues funcions a l'hora: intentar ser allò que la societat pensa que és normal i lluitar contra les nostres obsessions"
En aquest sentit, la psicòloga Clara Vila esmenta el següent:
Clara Vila, psicòloga clínica especialitzada en infància i joventut i coordinadora del centre de salut mental infanto-juvenil de Gràcia
Clara Vila, psicòloga clínica especialitzada en infància i joventut i coordinadora del centre de salut mental infanto-juvenil de Gràcia
També ressalta que 80% dels pacients amb TOC l'inicien a la infància o la primera adolescència:
"És un moment clau en el desenvolupament de la identitat i construcció de la personalitat, i és quan comencen moltes malalties mentals"
Entre els 7 i els 9 anys és quan apareixen les "primeres pors" i les tendències obsessives, que poden ser un indici del trastorn si es converteixen en recurrents. Si més no, pot haver-hi un segon pic d'incidència entre els 20 i els 25 anys.
Quines en són les causes?
Les causes de predisposició i vulnerabilitat al TOC són multifactorials i depenen de cada diagnòstic particular. Tot i això, se n'han establert tres de principals:
Causa genètica
S'ha demostrat que la probabilitat de ser vulnerable al trastorn augmenta amb la consanguinitat. És a dir, el risc és major si els gens afectats es troben en familiars de primer grau.
Els factors més estudiats són aquells relatius a l'expressió genètica dels sistemes neurotransmissors, com ara la serotonina, la dopamina i el glutamat.
Causa neurobiològica
Si es dona una afectació neurobiològica, és perquè els neurotransmissors de la gent que pateix TOC modulen de manera diferent. Això altera el desenvolupament de funcions mentals com l'atenció, la formació d'hàbits o l'estat d'ànim.
Causa ambiental
Els factors ambientals poden estar relacionats amb les experiències vitals o amb els patrons educatius i familiars. Sovint, les vivències més estressants o traumàtiques generen una vulnerabilitat concreta cap al TOC.
El tractament: la farmacologia i la psicologia
"La medicació ajuda a un 70% de les persones que pateixen TOC"
Per tractar el TOC sovint es fa ús dels medicaments antidepressius de primera línia que actuen sobre el sistema de la serotonina (ISRS), com la Fluoxetina o la Sertralina. Si la resposta del pacient és nul·la o parcial es poden fer estratègies de combinació i compensació amb altres medicaments.
La Farmacèutica adjunta del Servei de Farmàcia de l'Hospital de Mataró Teresa Gurrera esmenta que "si al cap de tres mesos d'iniciar el tractament amb els ISRS no hi ha cap resposta, aquest s'ha de reconsiderar".
Si el tractament s'atura "s'haurà de fer de manera gradual, ja que el principi actiu segueix a l'organisme durant diverses setmanes", afegeix. Si la medicació s'interromp abruptament es pot produir el "símptoma de retirada", que pot presentar mareig, alteracions sensorials o trastorns del son entre d'altres.
D'altra banda, el tractament psicològic sovint es basa en la teràpia cognitivo-conductual, centrada en el tractament d’Exposició i Prevenció de Resposta (EPR).
En què consisteix el tractament EPR?
En aquesta teràpia el pacient s’exposa a l’element que li provoca angoixa intentant no realitzar la compulsió. En un primer moment l’angoixa serà latent, però després disminuirà.
A poc a poc, el pacient deixarà de relacionar la compulsió com un mètode per abaixar l’ansietat provocada per l’obsessió. Per aquest tractament és necessari l'esforç i la predisposició del pacient, així com el suport d'un professional.
Josep Manuel Menchón, cap de psiquiatria de l'Hospital de Bellvitge i de la Unitat de TOC
Josep Manuel Menchón, cap de psiquiatria de l'Hospital de Bellvitge i de la Unitat de TOC
Lara
"El pitjor és tenir certs pensaments tot el temps. És com tenir al cap una persona que et controla i t'està enviant ordres contínuament"
Tot i que la seva vida ha estat sempre marcada pels rituals, la Lara ha rebut un diagnòstic molt tardà del TOC, i ha hagut de conviure amb ell fins als 19 anys sense saber què li passava.
"Fa tres anys que sé posar-li nom al trastorn, abans pensava que estava boja. Totes les meves manies tenen un pensament darrere, són molt més que un simple gest"
La seva major font d'informació van ser les pàgines web, els vídeos i els documentals que parlaven del TOC, amb els quals es podia sentir identificada.
En aquest sentit, el Doctor Menchón declara que Internet és una eina que permet que els pacients "tinguin la tranquil·litat de veure que no és una cosa rara, que també els hi passa a altres". Tanmateix, alerta que aproximadament el 80% de les pàgines web dedicades a la salut mental no compleixen amb els criteris d'informació i fiabilitat necessaris.
Una de les peculiaritats del trastorn de la Lara és que el personalitza en la figura "d'un senyor que viu al seu cap i li dona ordres".
La psiquiatra de la Unitat d'Ingrés de l'Hospital Vall d'Hebron Marta Quesada apunta que això "pot ser un mecanisme d'adaptació, una manera de racionalitzar l'absurd del TOC".
Il·lustracions de María Conde
Il·lustracions de María Conde
La Lara defineix el que li ordena El Jefe com "pensaments absurds que tens tot el temps i saps que et deixaran en ridícul". L'ansietat que li provoquen les obsessions és tan alta que a vegades deixa de fer coses perquè no sorgeixin, ja que sent que "l'esforç no val la pena".
Les seves obsessions són de caràcter màgic, no segueixen una pauta fixa, però estan marcades per pensaments intrusius."Són pensaments relacionats amb que et passarà alguna cosa dolenta, en el meu cas sovint és que em moriré", sentencia la Lara. Són tan "esporàdics, sense sentit i nombrosos", que potser l'endemà ni els recorda.
"Quan vull agafar una cullera he de pensar: «Amb quina mà? Quin recorregut vull fer per agafar-la? Com la toco?». Arriba un punt en què vols fer vida normal, però si cada cop has de passar per això, potser et rendeixes i ja no agafes la cullera"
Un altre exemple del'arbitrarietat del seu TOC és el problema que té amb algunes cançons, ja que hi ha certes melodies que El Jefe ha decidit prohibir.
"Em passa amb Fiesta Pagana de Mägo de Oz. Un dia, del no res, el meu cap em va dir que ja no la podia escoltar. Quan ha sonat en discoteques, festes o concerts he hagut d'anar al lavabo o inclús marxar per evitar-la"
La Lara explica que, amb el pas del temps, ha automatitzat el seu comportament. Ara ja fa "una selecció mental d'allò que ha de fer abans de fer-ho". Les obsessions, però, en ser pràcticament ininterrompudes, li generen un cansament mental elevadíssim.
En aquesta línia, l'afectat i membre d'ASSADEGA'M Francisco Lopera afirma que "t'has d'enfrontar a tant d'esforç diari que arribes a la nit completament derrotat; a vegades no vols ni llevar-te".
"Gran part del funcionament mental dels qui pateixen TOC es consolida en les seves obsessions, i això pot fer que moltes altres coses es quedin en el camí".
Malgrat tot, la Lara afirma que en els darrers anys ha après a controlar una mica el seu TOC: "Literalment faig tractes amb ell, has de compensar o donar-li excuses a la ment per deixar de fer certes compulsions."
Els pensaments, però, no s'aturen.
Built with Shorthand